El turisme es desenvolupa a partir d’una oferta turística que ofereix la iniciativa pública però, sobretot, la iniciativa privada. Per desenvolupar l’enoturisme a la Rioja, les bodegues juguen un paper important en l’oferta turística i d’oci.
Els punts forts d’obrir les bodegues al públic són que no els suposa una gran inversió i el turisme les farà ser més rendibles perquè poden aconseguir ingressos complementaris a l’activitat principal gràcies a les entrades venudes i sobretot amb les compres directes de vi que realitzen els turistes, tot això sense haver d’invertir grans quantitats de diners. A més a més, el turista del vi te un bon nivell adquisitiu, per tant un turisme de qualitat que gastarà més que altres tipus de turistes.
Les bodegues han d’aprofitar-se de la conjuntura actual. El turisme enològic és relativament recent, arriba a la Rioja a finals dels 90 i actualment es troba en un bon moment; una oportunitat que les bodegues han de saber aprofitar, no només obrint les portes als turistes, sinó oferint activitats innovadores que els permeti incrementar el nombre de visitants i les seves línies de negoci, com ara oferint activitats esportives al voltant de les vinyes, la realització de tasques agrícoles relacionades amb el vi (veremar, podar, etc.) que serveixin com a reclam dels turistes durant les diferents temporades de l’any o altres activitats no tant centrades en el vi.
El problema actual de les bodegues i un dels seus punts febles és que no hi ha coordinació entre elles i totes ofereixen, amb més o menys encert, la mateixa experiència: divulguen el procés de producció del vi amb pràcticament les mateixes explicacions cloent la visita amb una introducció bàsica al tast de vins. En aquest sentit, la percepció del turista és negativa perquè té la sensació que visitades dos bodegues ja estan visitades totes perquè a tot arreu li ofereixen el mateix: una visita per a iniciar-se en el món del vi però sense poder anar més enllà i sense aprofundir en el tema.
El desenvolupament del turisme enològic passa per un molt bon moment i d’això se’n beneficien a la Rioja en general i les bodegues en particular. Existeix, però, una amenaça important i és que aquesta modalitat turística passi de moda i arribi el declivi a la destinació. Per evitar-ho cal que coneguin en quin moment del cicle del desenvolupament de la destinació es troben i quina és la penetració real del producte i caldrà que el creixement de la destinació sigui lent per a què sigui un procés durable.
Una altra amenaça en el sector vitivinícola és que el consum de vi disminueix i la competència augmenta, especialment a causa de les grans bodegues. Això fa més difícil vendre vi però per una altra banda, això ha estat el detonant perquè les bodegues s’obrissin als turistes i aconseguir vendre directament al turista que els visitava.
Amb tot això, les bodegues s’enfronten al repte de coordinar-se i treballar de forma conjunta amb estratègies de màrqueting unificades.
Cal que les bodegues es coordinin i col·laborin per a oferir experiències úniques; un repartiment o un catàleg d’activitats per als turistes amb més o menys aprofundiment sobre el tema i tractant diferents vessants del món de la vitivinicultura i de l’enologia seria la clau per no trobar les visites repetitives.
Està clar que les bodegues estan íntimament relacionades amb el turisme enològic però poden potenciar també unes altres activitats i unes altres modalitats turístiques per atreure altres segments com ara la realització de congressos en les seves instal·lacions, activitats esportives a l’aire lliure, activitats educatives per a famílies i escolars o la contemplació de les bodegues com a element arquitectònic i no només per a mostrar la producció del vi, a més d’una oferta d’activitats on hi hagi una participació activa per part dels visitants.
Per acabar, la creació d’un clúster enològic a la Rioja que anés molt més enllà que una simple associació de bodeguers els faria augmentar la seva capacitat competitiva i els convertiria en un referent mundial.