Fidelització en els equipaments d’oci (o en la destinació turística)

La fidelització, a banda de proporcionar nous ingressos per l’augment de la despesa dels consumidors, aporta també una freqüentació en l’ús de l’equipament. Els usuaris repeteixen les visites perquè es troben a gust, perquè en altres indrets no obtenen el que obtenen allí i sobretot perquè són ells els protagonistes de la història i són ells els que decideixen com viure-la, i és per aquest motiu que no es cansen de tornar-hi perquè cada nova visita a l’equipament és una nova experiència viscuda de forma diferent a l’anterior.

Si un equipament ofereix l’oportunitat de poder participar-hi i gaudir d’experiències vitals, l’equipament serà un èxit i el consumidor no ens abandonarà mai més, perquè, tal i com apunta Rifkin (2000) la realitat més important és la biografia de cadascú.

Això ho tenen clar a PortAventura que usen el millor eslògan per il·lustrar tot això: “Tu fas PortAventura!”

Unes vacances autèntiques

L’autenticitat és la qualitat de l’autèntic, d’allò cert que està garantit per les circumstàncies que hi concorren.

Aquesta definició d’autenticitat no ens diu quines són aquestes circumstàncies necessàries per garantir l’autenticitat, no ens diu tampoc quins requisits fan que allò sigui cert o fals.

Els requisits per a què un equipament d’oci o un viatge sigui “autèntic” són molt subjectius i no es troben tant en les característiques pròpies de l’equipament o de la destinació sinó en els desigs dels turistes, allò que esperen trobar i que ells consideren que és autèntic.

Per una banda, els turistes busquen l’autenticitat però aquesta recerca de l’autèntic es fa impossible ja que pel sol fet que hi hagi presència de turistes trenquen l’encant de les destinacions i la virginalitat de l’espai (McCannell, 1979).

L’autenticitat i la falsedat són conceptes relatius perquè el que en un lloc pot ser inventat, creat i no heretat, a un possible visitant li pot semblar que allò és el que és real. Per tant, l’autenticitat i la falsedat es basen en les idees preconcebudes dels consumidors sobre l’espai que van a visitar i sobre allò que esperen trobar a partir de la informació i els estímuls que han obtingut al llarg de la seva existència.

Ja ho deia Urbain, 1993 l’experiència turística ha de ser redefinida com una travessa de realitats que expressen totes elles una veritat. Això ho il·lustra l’anunci de la fabada Litoral, on uns “urbanites” van al camp i esperen trobar un indret on les tecnologies i la modernitat encara no hagin arribat ja que per a ells això és l’autèntic de l’entorn rural, els habitants d’aquell indret actuen per intentar amagar la realitat de les seves vides (el tot terreny, el mòbil, el televisor, etc.) i posen elements del seu entorn, com els animals pel mig del poble, per omplir les ganes d’autenticitat que tenen aquests visitants.

http://www.youtube.com/watch?v=FdRwUBN5sz4