27 de setembre, Dia Mundial del Turisme

Us adjunto l’article que m’ha publicat el Diari la Mañana en motiu de la commemoració del dia 27 de setembre.

Screenshot 2017-09-27 09.57.48

Anuncis

Turisme sostenible com a instrument del desenvolupament

El 27 de setembre se celebra el Dia Mundial del Turisme per sensibilitzar sobre la importància del turisme i el seu valor social, cultural, polític i econòmic.

Cada any, aquest esdeveniment intenta donar a conèixer el potencial que té el turisme per assolir els objectius de desenvolupament sostenible. Lemes com Turisme i aigua, Turisme i desenvolupament comunitari, Turisme i biodiversitat, Turisme i acostament de les cultures o Turisme per a tothom, són els que s’han fet servir en edicions anteriors per donar a conèixer aquest esdeveniment.

“Turisme sostenible com a instrument del desenvolupament” és el lema escollit per al 2017, i és que l’Organització Mundial del Turisme afirma que el sector turístic pot contribuir als tres pilars bàsics de la sostenibilitat (econòmic, social i medi ambiental) i a cada un dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Un creixement econòmic a través de l’activitat turística si no ve acompanyat d’una millor qualitat de vida de les persones, de la protecció del medi ambient i de la defensa del patrimoni cultural divers, entre altres, no és una activitat turística sostenible.

Per això, ara més que mai i davant els conflictes viscuts durant aquest estiu a Catalunya, i molt especialment a Barcelona, és necessari ser contundents en les pràctiques turístiques insostenibles i en les actituds incíviques per part de grups de turistes que fan perillar la convivència cívica entre les persones, que no mostren cap respecte per les comunitats locals ni pel medi ambient.

Per això, des de la Universitat de Lleida comencem un nou curs amb més de 160 estudiants inscrits entre el Grau en Turisme i el doble Grau en Turisme i Administració i Direcció d’Empreses, uns estudis públics, oficials, adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior on pretenem formar professionals que aprenguin a gestionar l’activitat turística amb criteris de sostenibilitat, basat en compromisos i en estàndards de qualitat que respectin l’entorn, que tinguin cura de les comunitats locals i dels visitants, per aconseguir que el turisme, a més d’aportar riquesa, que estigui ben distribuïda i fomentant la interculturalitat i el respecte mutu.

Des de la Universitat de Lleida intentarem donar a conèixer els valors i els beneficis que aporten el turisme sostenible a tota la societat.

@evamartinf
#WTD2017 #IY2017 #TravelEnjoyRespect

Las estrellas muestran el camino: Coincidencia entre satisfacción y categoría hotelera

Después del artículo Are guests of the same opinion as the hotel star-rate classification system? publicado en la prestigiosa revista Journal of Hospitality and Tourism Management en el que descubríamos,con una muestra de 14000 hoteles de 100 ciudades de todo el mundo, que hay relación entre la satisfacción de los usuarios que opinan en TripAdvisor y en Booking.com con la categoría hotelera de los hoteleros y con el precio pagado, hemos ido más allá con otra investigación presentada en el congreso internacional Turitec en Málaga.

En este caso el artículo Las estrellas muestran el camino: coincidencia entre satisfacción y categoría hotelera demostramos con el análisis de todos los hoteles españoles (más de 10.000) que aparecen en TripAdvisor que a mayor categoría hotelera, mayor es la satisfacción de los usuarios que opinan en TripAdvisor excepto en las categorías 1 y 2 estrellas dónde los usuarios no aprecian diferencias en las calidades de estos establecimientos.

Además, descubrimos que los hoteles de las comunidades autónomas de Asturias, Navarra, Aragón, Cantabria e Islas Baleares son los mejor valorados.

Podéis consultar el artículo y el abstract en inglés The stars show the way: Coincidence between satisfaction and hotel category en el Researchgate.

Hotel Bodegas Marqués de Riscal

Un altre hotel visitat (aquest només per fora) en la visita tècnica a la Rioja va ser l’hotel de luxe de la cadena Starwood Hotels & Resorts ubicat a El Ciego i que compta amb sala de convencions, restaurant i SPA de vinoteràpia.

La principal singularitat d’aquest hotel és l’edifici realitzat pel prestigiós arquitecte Frank Ghery, autor del Museu Guggenheim de Bilbao. L’hotel també està construït amb les característiques planxes metàl·liques del Guggenheim però combinades en tres colors: el rosa pel vi negre, l’or per la malla de les botelles de Riscal i el plata per la càpsula que cobreix el tap de suro.

Inicialment només comptava amb 16 habitacions però, per a fer rendible la inversió, es va ampliar a 26 habitacions més. Els preus per passar una nit en aquest hotel només són aptes per a les elits i es parla en determinats fòrums d’internet de l’hotel més car d’Espanya (entre 400 i 1350 €).

No és possible accedir a l’hotel sense reserva prèvia i la construcció de l’hotel es troba separada del poble per la carretera, a diferència de l’hotel Àbalos no hi ha cap implicació de l’hotel amb la localitat on està emplaçat.

Aquest projecte faraònic, inaugurat pel Rei Joan Carles, ha aparegut en els mitjans de comunicació de tot el món, el que li ha proporcionat una gran difusió i publicitat

Els factors claus de viabilitat són l’exclusivitat, el luxe i els preus aptes només per a determinades persones i la notorietat adquirida per aquest projecte gràcies a l’edifici singular fet per un arquitecte de renom que li ha aportat molta publicitat i una gran promoció a tot el món. A més a més, de la gran activitat econòmica de les bodegues Marqués de Riscal. Citar també la tematització al voltant del vi (els colors de les planxes metàl·liques de l’edifici, l’SPA de vinoteràpia, etc.).

La diversió permanent

Les persones busquen diversió, busquen l’equivalent a ser turistes permanents i a convertir la seva vida quotidiana en un viatge continu on tots els elements que hi participen els aportin entreteniment.

Postman (1985) afirma que hi ha una necessitat d’entreteniment en tots els aspectes de la nostra societat, incloent-hi la política, l’educació i el treball i que estem al límit de divertir-nos fins a morir. Aquesta afirmació, la il·lustra amb Las Vegas on diu que s’ha creat una ciutat sencera dedicada a la idea de l’entreteniment que és una metàfora del caràcter nacional dels americans i que, en la meva opinió, també serviria per mostrar el caràcter de la majoria de la societat occidental actual.

Aquesta obsessió per la diversió ens ha portat a buscar palaus d’entreteniment (Ritzer), aquests espais han de ser fantàstics, encantats i màgics, han de contenir elements que, a través d’una escenografia, convidin a consumir, per tant, llocs que han d’estar tematitzats.