Mil milions de turistes, mil milions d’oportunitats

Cada 27 de setembre, se celebra el Dia Mundial del Turisme (DMT) amb la intenció de divulgar i sensibilitzar sobre els valors que aporta el turisme, no només des del punt de vista econòmic sinó també social i cultural.

“Mil milions de turistes, mil milions d’oportunitats” és el lema escollit per al Dia Mundial del Turisme d’aquest any 2015. Va ser el 13 de desembre de 2012 que es va superar la barrera simbòlica de mil milions d’arribades turístiques internacionals, amb una estimació que per al 2030 s’aconseguiria arribar a un nou objectiu de dos mil milions de turistes, dades que són considerablement més elevades si tenim en compte els turistes nacionals.

Amb una quantitat tan alta de persones desplaçant-se fora del seu entorn habitual, ja sigui per motius d’oci o de negoci, les accions que realitzem com a turistes tenen unes conseqüències importants. Per això, si entre tots ens conscienciem de la importància de prendre decisions correctes quan viatgem tenim un gran potencial.

D’entre les accions que proposa l’Organització Mundial del Turisme per obtenir el compromís dels turistes en els nostres propers viatges està comprar productes locals, protegir el patrimoni cultural i natural, respectar la cultura local, estalviar energia i utilitzar el transport públic.

Són compromisos que intenten garantir un desenvolupament turístic sostenible en el què es tingui en compte, que a més de generar uns beneficis econòmics amb el turisme, també s’ha de garantir la protecció del medi ambient i tenir cura de l’interès social.

En un dia com avui, es demana la implicació dels turistes per aconseguir un bé comú i garantir una transformació positiva, mil milions de turistes viatjant per tot el món són mil milions d’oportunitats per fer del món un indret més just i més responsable, on sigui possible conèixer altres cultures, estimular la col·laboració i la solidaritat entre pobles, i respectar el patrimoni natural i cultural tant el tangible com l’intangible.

En aquest sentit, a la província Lleida tenim un potencial enorme, no som una destinació de turisme massiu, estem en creixement i podem fer bé les coses, amb el suport i la coordinació de tots els agents implicats, treballant sobre la base d’un turisme responsable, amb bones pràctiques que intentin gestionar els impactes negatius que provoca l’activitat turística i potenciar-ne al màxim els seus beneficis tant per a les comunitats locals, com per al medi ambient i per als turistes per a què puguin gaudir de les seves vacances en un entorn privilegiat, com el nostre.

Per acabar, la Universitat de Lleida ha posat al mercat laboral ja dos promocions de graduats en Turisme. Són els primers professionals que surten amb una formació pública, oficial, adaptada a l’Espai Europeu d’Educació Superior a Lleida que, sense cap mena de dubte han après com gestionar l’activitat turística pensant en un desenvolupament turístic sostenible, compatible a llarg termini i basat en compromisos i en estàndards de qualitat que respectin l’entorn i les comunitats locals, per aconseguir que el turisme, a més d’aportar riquesa, fomenti la interculturalitat, el coneixement i el respecte mutu.

Aquest compromís continuarà essent una de les claus en la formació dels més de 130 estudiants que estan matriculats al Grau en Turisme durant aquest curs 2015/16 que tot just acabem de començar.

Eva Martín Fuentes
Professora del Grau en Turisme de la UdL

La Llotja de Lleida

A finals del 2009 està prevista la inauguració del futur Teatre-Palau de Congressos de Lleida, la Llotja.

En el seu moment es va dur a terme un procediment concursal per al projecte de construcció del Palau de Congressos de Lleida. Al concurs es van presentar 7 projectes de diferents gabinets d’arquitectes amb pressuposts que anaven des dels 20 fins als 27 milions d’euros. Finalment es va concedir el projecte al gabinet holandès Mecanoo per 24,6 milions d’euros.

Per a la posada en marxa del projecte es calcula que hi haurà uns costos de màrqueting del projecte, assessorament jurídic, projectes de participació socials i altres accions. Finalment i segons dades de l’Ajuntament de Lleida del mes de febrer de 2007, indicaven que entre les despeses concursals, la construcció de l’edifici, la urbanització de la zona i la posada en marxa del projecte caldria fer una inversió de 49,5 milions d’euros (palau de congressos, pàrquing, urbanització, mobiliari i equipament).

Jon Ortuzar, secretari general de l’Associació de Palaus de Congressos d’Espanya (APCE) afirma que abans es diferenciava a les ciutats el fet de tenir un palau de congressos i ara, el que les diferencia és el no tenir-lo.

Crec que sí, que realment Lleida necessita d’un Palau de Congressos si es vol posicionar com a ciutat de negocis, que ja era hora que aquesta ciutat comptés amb un equipament d’aquestes característiques però… calia una obra tan faraònica?