Les persones busquen diversió, busquen l’equivalent a ser turistes permanents i a convertir la seva vida quotidiana en un viatge continu on tots els elements que hi participen els aportin entreteniment.

Postman (1985) afirma que hi ha una necessitat d’entreteniment en tots els aspectes de la nostra societat, incloent-hi la política, l’educació i el treball i que estem al límit de divertir-nos fins a morir. Aquesta afirmació, la il·lustra amb Las Vegas on diu que s’ha creat una ciutat sencera dedicada a la idea de l’entreteniment que és una metàfora del caràcter nacional dels americans i que, en la meva opinió, també serviria per mostrar el caràcter de la majoria de la societat occidental actual.

Aquesta obsessió per la diversió ens ha portat a buscar palaus d’entreteniment (Ritzer), aquests espais han de ser fantàstics, encantats i màgics, han de contenir elements que, a través d’una escenografia, convidin a consumir, per tant, llocs que han d’estar tematitzats.