Hotel F&G

I per acabar la recomanació d’hotels de la Rioja arribem a l’Hotel F&G de Logronyo, ubicat en el centre històric de la ciutat i proper al Palau de Congressos i al Camí de Santiago. És de nova construcció i disposa de 72 habitacions, restaurant, cafeteria, spa, sauna, gimnàs i sales de reunions.

Els factors claus de viabilitat són per una banda la seva ubicació al centre de la ciutat de Logronyo, això fa que sigui apte tant per al turisme cultural de la ciutat com per al turisme de negocis.

L’augment de les escapades de cap de setmana i els short-breaks també poden fer augmentar el nombre de clients en un hotel d’aquestes característiques.

Així mateix, el fet que s’estigui ordenant el centre històric de Logronyo és un altre factor clau de viabilitat de l’Hotel F&G donada la seva ubicació en el casc antic.

L’activitat econòmica de la Rioja i concretament a la seva capital Logronyo, la riquesa de les seves empreses, l’aposta per convertir Logronyo en centre neuràlgic de l’enoturisme, la construcció d’un Palau de Congressos i Auditori RiojaForum amb la realització de 180 reunions anuals i una mitja de 300 persones per congrés i la realització d’activitats culturals són també factors claus per a la viabilitat d’un hotel urbà com l’F&G de Logronyo.

Hotel Villa de Laguardia

Per continuar sobre hotels visitats a la Rioja, l’Hotel Villa de Laguardia també és ben peculiar. Amb 84 habitacions ubicat a la localitat de Laguardia en la Rioja Alabesa, compta amb piscina exterior, gimnàs, vinoteca, bodega privada, sales de reunions, restaurant amb menjadors privats.

Laguardia i el seus voltants disposa de patrimoni i de recursos culturals i naturals, d’una gran quantitat de bodegues, del centre temàtic del vi Villa Lucia, etc. tot això són elements que afavoreixen l’arribada de turistes i per tant, l’augment de clients a l’hotel.

Es tracta d’un establiment adherit a la Ruta del Vino de la Rioja Alabesa, que també li aportarà publicitat i difusió per captar clients.

Generen notícies essent novedosos el que afavoreix l’aparició de l’hotel en els mitjans de comunicació i per tant es donen a conèixer de forma gratuïta.

Laguardia es troba a 45 km. de Vitòria, aquesta proximitat a una destinació de turisme urbà i de negocis és també un factor clau de viabilitat de l’hotel ja que es propici la visita de clients al restaurant, a la bodega, al lloguer de sales per a reunions i estades a l’hotel.

Hi ha col·laboració entre l’hotel i les diferents empreses i bodegues de Laguardia, així com amb l’administració pública de cara a treballar cap al mateix sentit, la qual cosa facilita la dinamització de la comarca, augmenta la competitivitat i millora la percepció de la destinació.

El turista estàndard de Laguardia és molt estacional (setmana santa, nadal, estiu i caps de setmana i ponts), amb aquesta ocupació l’hotel no seria rendible, per això un factor clau de la viabilitat d’aquest hotel ha estat l’aposta per captar un turisme de negocis. Oferir sales de reunions i de conferències, activitats adreçades a empreses per a la cohesió del personal i dinàmiques de grup i viatges d’incentius, a més la proximitat a Vitòria i la seva importància en el turisme de congressos són iniciatives que afavoreixen l’ocupació de l’hotel, del restaurant i dels equipaments de l’establiment , la resta de l’any.

Hotel Bodegas Marqués de Riscal

Un altre hotel visitat (aquest només per fora) en la visita tècnica a la Rioja va ser l’hotel de luxe de la cadena Starwood Hotels & Resorts ubicat a El Ciego i que compta amb sala de convencions, restaurant i SPA de vinoteràpia.

La principal singularitat d’aquest hotel és l’edifici realitzat pel prestigiós arquitecte Frank Ghery, autor del Museu Guggenheim de Bilbao. L’hotel també està construït amb les característiques planxes metàl·liques del Guggenheim però combinades en tres colors: el rosa pel vi negre, l’or per la malla de les botelles de Riscal i el plata per la càpsula que cobreix el tap de suro.

Inicialment només comptava amb 16 habitacions però, per a fer rendible la inversió, es va ampliar a 26 habitacions més. Els preus per passar una nit en aquest hotel només són aptes per a les elits i es parla en determinats fòrums d’internet de l’hotel més car d’Espanya (entre 400 i 1350 €).

No és possible accedir a l’hotel sense reserva prèvia i la construcció de l’hotel es troba separada del poble per la carretera, a diferència de l’hotel Àbalos no hi ha cap implicació de l’hotel amb la localitat on està emplaçat.

Aquest projecte faraònic, inaugurat pel Rei Joan Carles, ha aparegut en els mitjans de comunicació de tot el món, el que li ha proporcionat una gran difusió i publicitat

Els factors claus de viabilitat són l’exclusivitat, el luxe i els preus aptes només per a determinades persones i la notorietat adquirida per aquest projecte gràcies a l’edifici singular fet per un arquitecte de renom que li ha aportat molta publicitat i una gran promoció a tot el món. A més a més, de la gran activitat econòmica de les bodegues Marqués de Riscal. Citar també la tematització al voltant del vi (els colors de les planxes metàl·liques de l’edifici, l’SPA de vinoteràpia, etc.).

Hotels a la Rioja i elements de diferenciació

Durant el mes de gener vam fer una visita tècnica a la Rioja amb el màster de Direcció i Planificació del Turisme de la URV.

Vam visitar diferents hotels entre els quals vull esmentar l’Hotel Villa de Ábalos. És un hotel rural ubicat en una casa rehabilitada del segle XVII a Àbalos, un poblet envoltat de recursos naturals i proper a poblacions com San Vicente de la Sonsierra, Briones, Santo Domingo de la Calzada, Haro, Laguardia i a tan sols 28 km. de Logronyo.

Es tracta d’un hotel petit amb molt encant gestionat per una parella que realitza la majoria de les tasques necessàries per al bon funcionament de l’hotel (reserves, recepció, cuina, oferta d’activitats, informació turística, etc.).

L’hotel compta amb dotze habitacions acollidores però senzilles per aconseguir que els clients allotjats no es quedin a l’habitació i utilitzin els espais comuns de l’hotel (restaurant, cafeteria, sala d’estar i terrassa) per aconseguir una major relació i interacció entre els propietaris i els clients.

Disposa d’un restaurant que inicialment estava obert a tothom però que actualment només atenen als clients allotjats ja que és petit i hi ha el perill que si obren a l’exterior no puguin atendre als clients allotjats.

Ofereixen el Cicle Anual del Vi que es tracta d’activitats de participació activa durant tots els caps de setmana de l’any, aprofitant les vinyes de què disposen per oferir tot un seguit d’esdeveniments al voltant del món del vi. A més de les activitats relacionades amb el turisme enològic, ofereixen rutes culturals i activitats esportives.

Els propietaris de l’hotel estan molt implicats amb l’entorn i tenen establertes col·laboracions amb empresaris de la localitat, per exemple, poder portar als turistes a visitar diferents bodegues.

Entre els elements de diferenciació d’aquest hotel i factors claus de la seva viabilitat podem destacar que hi ha molta comunicació amb els clients i tenen molta cura de la seva satisfacció per potenciar la repetició de les estades i la difusió boca-orella, disposen d’una gran oferta de turisme participatiu durant tot l’any al voltant del vi però també complementant-la amb altres activitats culturals i esportives tot aprofitant els recursos turístics que tenen en aquesta localitat i en els voltants. Altres factors són la implicació dels propietaris amb el territori i l’establiment de col·laboracions amb altres empresaris de la zona, a més de la seva innovació constant i la realització d’activitats diferents que generen notícia.

La diversió permanent

Les persones busquen diversió, busquen l’equivalent a ser turistes permanents i a convertir la seva vida quotidiana en un viatge continu on tots els elements que hi participen els aportin entreteniment.

Postman (1985) afirma que hi ha una necessitat d’entreteniment en tots els aspectes de la nostra societat, incloent-hi la política, l’educació i el treball i que estem al límit de divertir-nos fins a morir. Aquesta afirmació, la il·lustra amb Las Vegas on diu que s’ha creat una ciutat sencera dedicada a la idea de l’entreteniment que és una metàfora del caràcter nacional dels americans i que, en la meva opinió, també serviria per mostrar el caràcter de la majoria de la societat occidental actual.

Aquesta obsessió per la diversió ens ha portat a buscar palaus d’entreteniment (Ritzer), aquests espais han de ser fantàstics, encantats i màgics, han de contenir elements que, a través d’una escenografia, convidin a consumir, per tant, llocs que han d’estar tematitzats.

Fidelització en els equipaments d’oci (o en la destinació turística)

La fidelització, a banda de proporcionar nous ingressos per l’augment de la despesa dels consumidors, aporta també una freqüentació en l’ús de l’equipament. Els usuaris repeteixen les visites perquè es troben a gust, perquè en altres indrets no obtenen el que obtenen allí i sobretot perquè són ells els protagonistes de la història i són ells els que decideixen com viure-la, i és per aquest motiu que no es cansen de tornar-hi perquè cada nova visita a l’equipament és una nova experiència viscuda de forma diferent a l’anterior.

Si un equipament ofereix l’oportunitat de poder participar-hi i gaudir d’experiències vitals, l’equipament serà un èxit i el consumidor no ens abandonarà mai més, perquè, tal i com apunta Rifkin (2000) la realitat més important és la biografia de cadascú.

Això ho tenen clar a PortAventura que usen el millor eslògan per il·lustrar tot això: “Tu fas PortAventura!”

Unes vacances autèntiques

L’autenticitat és la qualitat de l’autèntic, d’allò cert que està garantit per les circumstàncies que hi concorren.

Aquesta definició d’autenticitat no ens diu quines són aquestes circumstàncies necessàries per garantir l’autenticitat, no ens diu tampoc quins requisits fan que allò sigui cert o fals.

Els requisits per a què un equipament d’oci o un viatge sigui “autèntic” són molt subjectius i no es troben tant en les característiques pròpies de l’equipament o de la destinació sinó en els desigs dels turistes, allò que esperen trobar i que ells consideren que és autèntic.

Per una banda, els turistes busquen l’autenticitat però aquesta recerca de l’autèntic es fa impossible ja que pel sol fet que hi hagi presència de turistes trenquen l’encant de les destinacions i la virginalitat de l’espai (McCannell, 1979).

L’autenticitat i la falsedat són conceptes relatius perquè el que en un lloc pot ser inventat, creat i no heretat, a un possible visitant li pot semblar que allò és el que és real. Per tant, l’autenticitat i la falsedat es basen en les idees preconcebudes dels consumidors sobre l’espai que van a visitar i sobre allò que esperen trobar a partir de la informació i els estímuls que han obtingut al llarg de la seva existència.

Ja ho deia Urbain, 1993 l’experiència turística ha de ser redefinida com una travessa de realitats que expressen totes elles una veritat. Això ho il·lustra l’anunci de la fabada Litoral, on uns “urbanites” van al camp i esperen trobar un indret on les tecnologies i la modernitat encara no hagin arribat ja que per a ells això és l’autèntic de l’entorn rural, els habitants d’aquell indret actuen per intentar amagar la realitat de les seves vides (el tot terreny, el mòbil, el televisor, etc.) i posen elements del seu entorn, com els animals pel mig del poble, per omplir les ganes d’autenticitat que tenen aquests visitants.

http://www.youtube.com/watch?v=FdRwUBN5sz4

Benvingut Mr Marshall (versió segle XXI)

El megaprojecte de Gran Scala que han presentat no es farà.

ILD va llançar un globus sonda i el govern de l’Aragó el va agafar. El va agafar perquè no els quedava més remei, perquè negar-se a fer un projecte com aquest era posar-li massa fàcil les coses a l’oposició que els acusarien de refusar un projecte que havia de portar la prosperitat econòmica a l’Aragó, però des del començament està clar que no hi ha un pam de net.

Les dades no quadren i el projecte s’està portant ben malament:

  • Anunciar el projecte sense tenir els terrenys.
  • No disposar ni de l’1% del capital necessari
  • Previsió de visitants exageradíssima
  • Ajornament de dates d’inici de la fase de construcció

A més, es presumia que la ubicació era la més adequada, a mig camí entre Barcelona i Madrid i ben a prop de la frontera amb França, però la ubicació és nefasta.

És ben sabut, que els parcs temàtics se sustenten en gran part amb els excursionistes, és a dir, els visitants d’una zona primària, secundària o terciària que es troba com a màxim a 250 km. de distància, que passen el dia al parc temàtic i se’n tornen a dormir a casa.

Aquest és un dels factors d’èxit de PortAventura, que la seva zona d’influència agafa l’àrea metropolitana de Barcelona que compta amb uns 5 milions de persones, i aquest va ser un dels factors de fracàs de Terra Mítica, que van fer un dimensionament semblant al de PortAventura per a una àrea metropolitana valenciana que no arriba als 2 milions d’habitants.

Si ens fixem en Gran Scala, l’àrea metropolitana de Saragossa no arriba a 700.000 habitants i la distància a Madrid o a Barcelona és de més de 310 km.

Des de la capital d’Espanya i la capital catalana no hi ha suficient públic que decideixi fer més de 600 km. (300 d’anada i 300 de tornada) per passar el dia a Gran Scala i per tant, els excursionistes que representen més d’un terç dels visitants d’un parc temàtic com PortAventura, a Gran Scala no hi aniran.

Sense acord sobre la ubicació

Els promotors de Gran Scala oferien 3.000 € per hectàrea a Villanueva de Sijena i els propietaris en volien 15.000 €, les negociacions s’han trencat i la ubicació del megaprojecte dedicat al joc encara es desconeix.

Els problemes amb Gran Scala han començat molt aviat però no és d’estranyar tal i com s’han portat les coses. A qui se li acut anunciar als quatre vents un projecte com aquest sense tenir tancada la compra dels terrenys? A qui se li acut dir que el projecte és de 17.000 milions d’euros i després voler regatejar en el terreny?