De Beneficis Emocionals Singulars (BES)

Quan es crea una marca, sovint es dediquen molts esforços en dissenyar un anagrama amb una imatge atractiva i una grafia concreta, en combinar uns colors i no uns altres, en posar un nom o uns símbols determinats, és a dir, es busca una identitat visual que representi el producte però no s’ha d’oblidar el que realment és important: dotar de contingut aquesta marca tot extraient els atributs del producte com ara la seva singularitat, la seva identitat i el seu caràcter.

En turisme, hi ha molta oferta similar i molta competència, per això és necessari que darrera de la marca hi hagi alguna cosa més que el disseny d’un simple logotip, ha d’haver un producte turístic que aporti diferenciació i singularitat respecte dels competidors, ser diferents, únics i insubstituïbles és el que aportarà a la destinació la notorietat suficient per sobresortir-ne. En resum, el repte de qualsevol destinació és buscar la singularitat, la clau de l’èxit és trobar la novetat que ens faci diferents respecte la competència.

Per això, tal i com apuntava en unes jornades de publicita turística Robert Rodegas, cal conèixer quin producte o quina destinació tenim, saber què oferim, quines qualitats disposem, què aporta la nostra destinació, quin és el mercat, a quin segment ens adrecem, a quin públic objectiu volem arribar, etc. i serà, doncs, a partir de tota aquesta informació, quan podrem crear una marca turística única que sedueixi al consumidor.

Per aconseguir aquesta seducció, Rodergas parlava del Benefici Emocional Singular (BES) que en les seves paraules això és el que li dona valor, caràcter i identitat a la marca. La marca, doncs, contindrà els atributs positius del producte.

Efectivament, la publicitat i la marca són importants i cal que continguin un component emocional que arribi al consumidor, ha d’explicar i vendre emocions però, per damunt de tot, està el producte i els seus atributs, el seu preu, la seva comunicació i la seva distribució, que són els veritables pilars en la creació d’una marca turística. Sense un producte amb els atributs adequats per a l’usuari en qüestió, ja es poden fer grans campanyes de publicitat i de creació de marques que difícilment aconseguirem notorietat.

Amenities de bany als hotels

Les amenities són aquells articles de neteja personal que es troben als banys dels hotels com a cortesia als seus clients. Per regla general, la pastilla de sabó sempre hi és present, però hi ha hotels que ofereixen un autèntic arsenal d’articles com ara xampú, gel, crema d’afaitar, crema hidratant, colònia, esponja, pinte, raspall i pasta de dents, sabatilles, mocadors de paper i un llarg etcètera.

Aquests articles suposen uns costos per a l’hotel però es veuen recompensats per la satisfacció del client, de tota manera, cada cop són més els hotels que posen dispensadors de gel, de sabó de mans i de xampú d’una banda, per estalviar ja que són més econòmics, però també per consciència ecològica.

Mentrestant, nosaltres continuarem augmentant la col·lecció http://picasaweb.google.com/evamartin/Amenities#

Reserves de darrer minut

Segons un estudi de l’Associació Catalana d’Agències de Viatges els catalans viatjaran un 20% menys, reservaran les seves vacances al darrer minut i la seva estada serà uns 3 dies més curta que en anys anteriors.

Aquest estudi també afirma que encara som molt fidels a la nostra agència de viatges tradicionals però augmenten les compres de paquets per internet, en aquest darrer cas es prioritza el preu sobre els serveis.

La Llotja de Lleida

A finals del 2009 està prevista la inauguració del futur Teatre-Palau de Congressos de Lleida, la Llotja.

En el seu moment es va dur a terme un procediment concursal per al projecte de construcció del Palau de Congressos de Lleida. Al concurs es van presentar 7 projectes de diferents gabinets d’arquitectes amb pressuposts que anaven des dels 20 fins als 27 milions d’euros. Finalment es va concedir el projecte al gabinet holandès Mecanoo per 24,6 milions d’euros.

Per a la posada en marxa del projecte es calcula que hi haurà uns costos de màrqueting del projecte, assessorament jurídic, projectes de participació socials i altres accions. Finalment i segons dades de l’Ajuntament de Lleida del mes de febrer de 2007, indicaven que entre les despeses concursals, la construcció de l’edifici, la urbanització de la zona i la posada en marxa del projecte caldria fer una inversió de 49,5 milions d’euros (palau de congressos, pàrquing, urbanització, mobiliari i equipament).

Jon Ortuzar, secretari general de l’Associació de Palaus de Congressos d’Espanya (APCE) afirma que abans es diferenciava a les ciutats el fet de tenir un palau de congressos i ara, el que les diferencia és el no tenir-lo.

Crec que sí, que realment Lleida necessita d’un Palau de Congressos si es vol posicionar com a ciutat de negocis, que ja era hora que aquesta ciutat comptés amb un equipament d’aquestes característiques però… calia una obra tan faraònica?

Turisme 2.0

El 17 de març, vaig anar a la tertúlia tecnològica Infocope Lleida a parlar de turisme 2.0.

Els convidats érem Pedro Jiménez, cap de qualitat i tecnologia de Viatges Iltrida i jo mateixa com a viatgera 2.0 i entesa en turisme.

Podeu treure les vostres pròpies conclusions escoltant l’àudio

Web 2.0 i gestió empreses turístiques

Fa un parell de dies vaig assistir al III Congrés de Turisme de Catalunya que va tenir lloc a Portaventura, Tarragona.

Em vaig endur una grata sorpresa amb la intervenció sobre Innovació en Web de Jaume Pons de l’Institut Tecnològic d’Hoteleria.

En Jaume Pons ens va sorprendre amb un exposició clara, concisa i amb exemples de la vida real, que això és una de les coses que es troben en falta en aquesta mena d’esdeveniments, exemples i solucions reals i no predicar sobre la necessitat de ser innovadors, competitius, creatius sense dir com fer-ho.

En la seva presentació va parlar de la cadena Amichotels i com s’han adaptat a la web 2.0 “aprofitant-se” dels clients que són els que creen els continguts (amb relats, comentaris, fotos i vídeos). Aquesta cadena fins i tot disposa de la seva pròpia xarxa social i està clar que han sabut adaptar-se als canvis de l’entorn.

Pons opinava, crec que amb molt encert, que no s’hi val lamentar-se que al meu negoci som pocs, que no tenim temps ni recursos per adaptar-nos a les noves tecnologies perquè en la web col•laborativa tenim com a aliats els propis clients que són els que crearan els continguts.

En definitiva, la situació econòmica actual no permet ni lamentacions ni resistència al canvi, és temps de reaccionar.

Els esdeveniments de la UdL generen 2,5 milions d’euros a la ciutat

El passat 29 d’octubre vam presentar a la premsa les conclusions del meu estudi “Anàlisi econòmica dels esdeveniments de la Universitat de Lleida i la seua importància en el turisme de negocis de la ciutat”, un estudi pioner a l’estat espanyol sobre l’impacte econòmic de l’activitat extraordinària d’una universitat .

L’estudi conclou que els esdeveniments de la UdL tenen un impacte econòmic d’uns dos milions i mig d’euros anuals i que per cada euro invertit de diner públic la ciutat rep 2,5 euros en concepte de despesa dels turistes.

Aquestes dades són importants, per a la ciutat i per a la Universitat de Lleida, ja que posa de relleu la rendibilitat de subvencionar esdeveniments universitaris, doncs el diner invertit reverteix amb escreix al territori.

El sector més afavorit dels esdeveniments impulsats per la UdL és el dels serveis, que rep un 78% dels beneficis gràcies principalment a l’hoteleria i el comerç.

L’objectiu de l’estudi era posar de manifest els beneficis que rep el territori arran dels actes organitzats per la Universitat, més enllà de la transmissió de coneixement i la contribució a la ciència.

La premsa va recollir així la notícia:

Promoción turística de la Rioja

Leo en Finanzas que la Rioja acaba de organizar un sarao en Madrid para promocionarse. La acción se llevará a cabo en la madrileña calle Ortega y Gasset donde habrá vendimia, pisado de uva y la escenificación de un viñedo. Algunas bodegas riojanas que participarán en la fiesta se han hermandado con tiendas (de lujo, eso sí) y presentarán sus vinos.

Es una idea original, de acuerdo, pero un poco cursi, en la línea de las de la directora general de turismo Mónica Figuerola (PP) y como siempre, totalmente elitista y sectaria.

En primer lugar las bodegas riojanas presentarán sus vinos, ¿que bodegas? las bodegas industriales, las grandes, las conocidas, las que cuentan algunas de ellas con capital extranjero, pero en cambio, una vez más el Gobierno de la Rioja margina a las bodegas pequeñas, a las de capital riojano, a las que son la inmensa mayoría en estas tierras.

La bodegas (las grandes, las conocidas) se hermanan con tiendas de lujo, de acuerdo, por aquí puedo entender que buscan un público de nivel adquisitivo alto pero ¿hace falta gastarse 120.000 euros en este jolgorio para invitar a tan sólo 2.000 personas?. Nos sale carita la promoción ¿no?

Lo mejor de todo es la frase del final de la noticia en la fiesta (…) aunque de carácter popular, se ha optado por la distribución de invitaciones para garantizar su buen desarrollo. ¿De carácter popular con invitación para 2.000 personas?

Va, que no nos engañen, que de carácter popular esta acción, como tantas otras que organiza Mónica Figuerola, tiene bien poco.

Beneficios del turismo creativo frente al turismo patrimonial

La cultura tradicional basada en el patrimonio físico puede llegar a saturar el destino, tanto en relación con los costes como con el espacio, en cambio desde este punto de vista el turismo creativo es una modalidad turística más sostenible.

Por lo que se refiere a los costes, los recursos culturales físicos (monumentos, museos, edificios históricos, etc.) se deben preservar porque se degradan, necesitan de un mantenimiento, de restauraciones y esto supone un gasto muy importante para el destino, en cambio, los recursos turísticos creativos se pueden renovar constantemente y no necesitan de costosas infraestructuras para llevar a cabo su actividad. Además el hecho de que con el turismo creativo coincidan la población local y los turistas hace que sea posible aprovechar mejor las infraestructuras del destino. Como ejemplo se puede citar la Fira de Teatre al carrer de Tàrrega, durante cuatro días se llevan a cabo más de un centenar de representaciones teatrales repartidas por toda la ciudad, aprovechando los espacios ya disponibles como institutos, plazas, calles, almacenes, centros cívicos, etc. Se habilita también una zona de acampada en el campo de fútbol con servicio de duchas, W.C., etc. para albergar a todos los turistas que vienen a la ciudad. Tárrega acoge una gran cantidad de turistas durante la Fira sin necesidad de construir infraestructuras que requieren también de un mantenimiento.

Por lo que respecta al espacio, los recursos turísticos creativos se pueden trasladar de un lugar a otro más fácilmente que los recursos culturales tangibles y evitar así la saturación del lugar. Si hay una concentración de recursos culturales turísticos y una presión turística en determinados lugares, es posible ubicar los espacios creativos en zonas menos turísticas de la ciudad para potenciarlas, repartirlos por todo el territorio. De este modo se evita sobrecargar aún más determinadas zonas y se potencian otros lugares del destino. Como ejemplo encontramos las actividades que se llevan a cabo a través de Turisme de Barcelona en el que los 50 espacios disponibles están repartidos por toda la ciudad.

Con el turismo creativo se puede reducir la presión turística sobre los recursos patrimoniales tangibles, por ejemplo organizando visitas nocturnas a museos o organizando otro tipo de actividades diferentes como conciertos, espectáculos de danza, etc.

Asimismo el turismo creativo contribuye a preservar la cultura inmaterial del lugar ya que participa junto con la comunidad local a poner en práctica su creatividad y a menudo basándose en las tradiciones, las costumbres y las formas de vida del lugar. En la comarca del Alt Urgell el turista pueda participar en diferentes actividades relacionadas con los oficios y las costumbres de la región, enseñan a hacer mermeladas, a cocinar platos típicos, a recoger setas, a muñir vacas, etc.