Benvingut Mr Marshall (versió segle XXI)
El megaprojecte de Gran Scala que han presentat no es farà.
ILD va llançar un globus sonda i el govern de l’Aragó el va agafar. El va agafar perquè no els quedava més remei, perquè negar-se a fer un projecte com aquest era posar-li massa fàcil les coses a l’oposició que els acusarien de refusar un projecte que havia de portar la prosperitat econòmica a l’Aragó, però des del començament està clar que no hi ha un pam de net.
Les dades no quadren i el projecte s’està portant ben malament:
- Anunciar el projecte sense tenir els terrenys.
- No disposar ni de l’1% del capital necessari
- Previsió de visitants exageradíssima
- Ajornament de dates d’inici de la fase de construcció
A més, es presumia que la ubicació era la més adequada, a mig camí entre Barcelona i Madrid i ben a prop de la frontera amb França, però la ubicació és nefasta.
És ben sabut, que els parcs temàtics se sustenten en gran part amb els excursionistes, és a dir, els visitants d’una zona primària, secundària o terciària que es troba com a màxim a 250 km. de distància, que passen el dia al parc temàtic i se’n tornen a dormir a casa.
Aquest és un dels factors d’èxit de PortAventura, que la seva zona d’influència agafa l’àrea metropolitana de Barcelona que compta amb uns 5 milions de persones, i aquest va ser un dels factors de fracàs de Terra Mítica, que van fer un dimensionament semblant al de PortAventura per a una àrea metropolitana valenciana que no arriba als 2 milions d’habitants.
Si ens fixem en Gran Scala, l’àrea metropolitana de Saragossa no arriba a 700.000 habitants i la distància a Madrid o a Barcelona és de més de 310 km.
Des de la capital d’Espanya i la capital catalana no hi ha suficient públic que decideixi fer més de 600 km. (300 d’anada i 300 de tornada) per passar el dia a Gran Scala i per tant, els excursionistes que representen més d’un terç dels visitants d’un parc temàtic com PortAventura, a Gran Scala no hi aniran.