Article publicat al Diari La Mañana el 27 de setembre de 2014

Com cada 27 de setembre, celebrem el Dia Mundial del Turisme (DMT) amb el propòsit de divulgar i sensibilitzar el valor social, cultural i econòmic del turisme.

“Turisme i desenvolupament comunitari” és el lema escollit per al Dia Mundial del Turisme del 2014. El lema destaca el potencial del turisme per donar oportunitats a nivell local, fent que les persones participin activament en les decisions que poden beneficiar les seves comunitats, amb el turisme com un vehicle del desenvolupament sostenible.

Com a generador de riquesa, està clar que el turisme és un sector fonamental a Catalunya on representa el 12% del PIB i trobem exemples ben propers en algunes comarques del Pirineu, com la Val d’Aran on el turisme suposa més del 39% del PIB o d’altres com l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà que el percentatge supera els 30 punts, però no n’hi ha prou amb donar dades econòmiques ja que el turisme és molt més.

La influència econòmica del turisme està consolidada i això l’obliga a augmentar la seva responsabilitat social, no només s’ha de pensar en els beneficis econòmics que genera el turisme, s’ha d’anar molt més enllà, garantint un desenvolupament turístic sostenible en el què es tingui en compte, a més, la cura pel medi ambient i l’interès social. En aquest sentit, l’atenció a les comunitats amfitriones en la commemoració d’aquest Dia Mundial del Turisme és primordial per evitar problemes com els que estan sortint a la llum els darrers dies a diferents indrets com Barcelona o Venècia.

Sovint l’estereotip al voltant del turisme i de la figura del turista com algú depredador del territori, fa que es creï una opinió desfavorable d’aquesta activitat. El substantiu “turista” acompanyat de l’adjectiu “típic” ens serveix per menysprear aquesta figura. S’està posant de moda referir-nos als “turistes” com algú negatiu, en canvi, ens referim a nosaltres mateixos quan fem turisme com a “viatgers”, al meu gust una mica presumptuós, que denota que el que nosaltres fem com a viatgers és de major qualitat, que estem més experimentats i que som més exigents que el que fan els altres, els que són turistes.

Les persones locals que, d’una forma o d’una altra, es beneficien del turisme, que tenen una relació directa o indirecta amb aquest sector el veuen com quelcom positiu; en canvi, aquells residents que no tenen cap vincle i que han de compartir el “seu espai” amb els turistes sense percebre un benefici directe d’aquesta activitat i, de vegades, patint les seves molèsties, hi estan en contra, per això és important involucrar les comunitats amfitriones en els processos de presa de decisions i, una commemoració com la d’aquest any té més sentit que mai per divulgar i posar en valor el turisme.

Per acabar, des del Grau de Turisme de la Universitat de Lleida tenim l’obligació i així penso que ho fem, de formar futurs professionals del turisme que sàpiguen gestionar l’activitat turística amb criteris sostenibles, pensant en un desenvolupament compatible a llarg termini i basat en la comunitat i el territori, en definitiva, aconseguir que el turisme, a més d’aportar riquesa, sigui un catalitzador de la cohesió social, de la convivència i de la interculturalitat.