A Yangshuo ens vam allotjar a l’hotel Huating Holiday Inn (l’habitació honeymoon ens va costar 22 euros sense esmorzar). L’hotel de fàbula, davant de l’estació d’autobusos, cèntric i molt net. Altres opcions és allotjar-se en els hotels del carrer principal peatonal com l’hotel Rosewood Inn o el River view però hi ha massa soroll, assegureu-vos bé que l’habitació no dona directament a aquest carrer perquè no dormireu.

Aquí vam fer un creuer pel riu Li, vas fins a Xingping en autobús des de Yangshuo (14RMB) i aquí vas fins al moll i llogues una barca que et porta a fer un creuret d’una hora o hora i mitja pel riu Li (50 RMB). A l’acabar vam dinar al restaurant del Youth Hostel de Xingping que es diu This Old Place, molt bo per només 50 RMB amb cervessa.

Al vespre vam anar a veure l’espectacle Impression on Sanjie Liu és increïble. No us ho podeu perdre, es pot reservar directament a l’hotel per 150 RMB amb el transport inclòs, per una mica més 170 RMB el lloc on et col·loquen és més bo ja que estàs una mica més amunt i no et perds res.

Turó de la Lluna, una bona pujada t’espera d’uns 800 esglaons, però val la pena. Entrada 15 RMB, val el mateix comprar-lo en una agència de viatges de Yangshuo que en les taquilles de l’entrada. S’hi arriba amb autobús per 4 RMB.

Gran Banyan (un ficus enorme). Entrades  20 RMB. S’hi arriba amb autobús per 4 RMB està entre el turó de la Lluna i Yangshuo.

Sangri-la. Una mena de Portaventura per a xinesos. El paisatge és molt bonic, una volta amb barca per veure presseguers florits, muntanyes de pedra kàrstica i espectacles de ball i cant xinès. 70 RMB, no val la pena. També s’hi arriba en autobús per 5-6 RMB.

Aquest estudi també afirma que encara som molt fidels a la nostra agència de viatges tradicionals però augmenten les compres de paquets per internet, en aquest darrer cas es prioritza el preu sobre els serveis.

La principal singularitat d’aquest hotel és l’edifici realitzat pel prestigiós arquitecte Frank Ghery, autor del Museu Guggenheim de Bilbao. L’hotel també està construït amb les característiques planxes metàl·liques del Guggenheim però combinades en tres colors: el rosa pel vi negre, l’or per la malla de les botelles de Riscal i el plata per la càpsula que cobreix el tap de suro.

Inicialment només comptava amb 16 habitacions però, per a fer rendible la inversió, es va ampliar a 26 habitacions més. Els preus per passar una nit en aquest hotel només són aptes per a les elits i es parla en determinats fòrums d’internet de l’hotel més car d’Espanya (entre 400 i 1350 €).

No és possible accedir a l’hotel sense reserva prèvia i la construcció de l’hotel es troba separada del poble per la carretera, a diferència de l’hotel Àbalos no hi ha cap implicació de l’hotel amb la localitat on està emplaçat.

Aquest projecte faraònic, inaugurat pel Rei Joan Carles, ha aparegut en els mitjans de comunicació de tot el món, el que li ha proporcionat una gran difusió i publicitat

Els factors claus de viabilitat són l’exclusivitat, el luxe i els preus aptes només per a determinades persones i la notorietat adquirida per aquest projecte gràcies a l’edifici singular fet per un arquitecte de renom que li ha aportat molta publicitat i una gran promoció a tot el món. A més a més, de la gran activitat econòmica de les bodegues Marqués de Riscal. Citar també la tematització al voltant del vi (els colors de les planxes metàl·liques de l’edifici, l’SPA de vinoteràpia, etc.).

Postman (1985) afirma que hi ha una necessitat d’entreteniment en tots els aspectes de la nostra societat, incloent-hi la política, l’educació i el treball i que estem al límit de divertir-nos fins a morir. Aquesta afirmació, la il·lustra amb Las Vegas on diu que s’ha creat una ciutat sencera dedicada a la idea de l’entreteniment que és una metàfora del caràcter nacional dels americans i que, en la meva opinió, també serviria per mostrar el caràcter de la majoria de la societat occidental actual.

Aquesta obsessió per la diversió ens ha portat a buscar palaus d’entreteniment (Ritzer), aquests espais han de ser fantàstics, encantats i màgics, han de contenir elements que, a través d’una escenografia, convidin a consumir, per tant, llocs que han d’estar tematitzats.