A Guilin ens vam allotjar a l’hotel jing guan ming lou, ens va costar 35 euros sense esmorzar. L’hotel de fàbula, estil xinès, molt xulo i bastant cèntric just davant del llac. Davant del llac cada matí hi havia desenes de xinesos fent tai-chi.

Aquí vam fer una excursió als arrossals de Longji a Ping’an (340 RMB els dos; guia pesat i autocar). Hem vist els bancals d’arròs de l’anomenat Espinada del Drac. Les vistes des de dalt són impressionants, les terraces arriben a 1200 metres d’alçada i tenen més de 700 anys d’antiguitat. Encara que no tocava plantar i per tant no estaven inundades, la vista era increïble.

Hem dinat un arròs fet dins de les canyes de bambú, típic i un parell de plats boníssims, un  molt picant. Malgrat que era molt turístic només ens ha costat als dos 100 RMB per tres plats, aigua i cervesa.

Al vespre vam anar a sopar a Guilin al restaurant The Good Luck Restaurant per 57 RMB però el restaurant no ens va agradar massa.

A Guilin també vam visitar el Turó de la Trompa de l’Elefant, l’entrada costa 40 RMB i no val la pena. El que sí que va ser impressionant la cova de la flauta de jonc, molt xules 90 RMB.

Uns petits consells de llocs a visitar, allotjaments, preus i restaurants a Xangai

Què es pot fer?

• Visitar els jardins de Yuyuan i el barri ple de botiguetes d’artesania i catxibatxes.
• Anar fins a l’aeroport en el Shanghai Maglev a 430 km./h (preu 40 RMB)
• Vistar el Bund (edifici de l’aduana, peace hotel en construcció i mirar des del passeig cap a Pudong).
• Pudong (Oriental Pearl Tower, Torre Jinmao, Grand Hyatt, Financial Center)
• Passar entre el Bund i Pudong pel túnnel psicodèlic (45 RMB)
• Acròbates de Xangai (The Shanghai Acrobatic Troupe en el Shanghai Center Theatre, 150 RMB)
• Uns altres acròbates entre el cirque du Soleil i els acròbates de Shanghai (Shanghai Circus World, 175RMB)
• Passejar Nanjing Lu est i oest
• Museu de Xangai (gratuït)
• Plaça popular

Allotjament a Xangai

• Holtel Howard Johnson Business Club Hotel 82 euros la nit, esmorzar inclòs però quin hotel!!!! perfecte
• Per a pressuposts ajustats el Rayfont Nanpu Hotel, l’hotel està molt bé i net excepte l’esmorzar que deixa molt que desitjar i el restaurant que fa pudor i està brut.

Restaurants a Xangai

• M of the Bund, restaurant occidental molt pijo i molt car, un primer a compartir i un segon més vi 50 euros
• 1221, restaurant xinès fantàstic 12 euros amb botella de vi xilè
• Boles fregides que venen al carrer per tot Xangai (6 boles 0,50 euros)

De compres

• Nanjing Lu
• Soterrani del Museu de Ciència i Tecnologia de Xangai. Mercat d’imitacions, no gaire gran (res a veure amb el mercat de la seda) Els preus del que vam comprar: maleta petita Samsonite 18 euros, Samarretes Custo 11 euros/u., cartera Jimmy Choo 6 euros
• Voltants de Yuyuan (artesania xinesa) Compres: segells de pedra amb el nom marcat, la capsa amb el segell i la tinta 30 RMB; quadre enrotllable amb un dibuix de troncs de bambú 60 RMB; collars de perles (falses, imagino) entre 40 i 100 RMB;

És una iniciativa que s’ha d’aplaudir, tot i que arriba amb una mica de retard respecte altres regions, però que contribuirà sens dubte a desenvolupar una modalitat turística de qualitat que està en expansió.

L’Assemblea de Regions Vitivinícoles Europees (AREV) defineix l’enoturisme com el gaudi de la potencialitat turística de les zones amb una clara vocació vitivinícola. L’enoturisme es basa en un interès enogastronòmic, però necessàriament s’ha d’acompanyar d’un interès pels aspectes de la producció, la transformació, pels aspectes paisatgístics i arquitectònics i les manifestacions culturals.

Les principals característiques de la demanda són:

• Per l’enoturisme el vi no és només una beguda, sinó que esdevé un objecte de descoberta i degustació òptim per a compartir amb els amics o la família.
• Com a argument turístic el vi engloba les característiques d’unicitat i d’especificitat. Unicitat en tant que del consumidor de vi tradicional s’ha deixat pas a la figura de l’afeccionat pseudoexpert no professional, i especificitat perquè el vi correspon a una motivació precisa de descoberta i degustació.
• Des del moment en que un consumidor de vi es proposa esdevenir un “afeccionat pseudoexpert”, s’interessa per totes les etapes de l’elaboració del vi com si l’hagués produït ell mateix.
• Els “incondicionals” per als què el vi esdevé una passió, el seu coneixement s’apropa al nivell dels professionals. Així, l’enoturisme constitueix una forma de turisme de plaer que s’apropa al turisme tècnic.
• Per als professionals del vi l’enoturisme enriqueix els seus coneixements i competències. És una forma de turisme de negocis tècnic.

Per desenvolupar amb èxit l’enoturisme en les nostres contrades, hem de fer cas als gustos de la demanda. No ens hem de limitar a ensenyar les vinyes, els cellers i tastar els vins, cal una oferta més àmplia i més creativa.

És necessari que les empreses i les institucions innovin, oferint productes que permetin una participació activa del turista: Veremar i trepitjar el raïm a la tardor, podar les vinyes a l’hivern, participar en tasts de vins diferents als tradicionals (tasts de vins verticals, maridatges, etc.), participar en tot el procés d’elaboració del vi i endur-se com a souvenir el vi creat per ells mateixos.

La clau està en la satisfacció del turista i en la repetició de la visita, si cada cop que ens visita li oferim una experiència diferent a l’anterior, el nostre èxit està assegurat.

En turisme, hi ha molta oferta similar i molta competència, per això és necessari que darrera de la marca hi hagi alguna cosa més que el disseny d’un simple logotip, ha d’haver un producte turístic que aporti diferenciació i singularitat respecte dels competidors, ser diferents, únics i insubstituïbles és el que aportarà a la destinació la notorietat suficient per sobresortir-ne. En resum, el repte de qualsevol destinació és buscar la singularitat, la clau de l’èxit és trobar la novetat que ens faci diferents respecte la competència.

Per això, tal i com apuntava en unes jornades de publicita turística Robert Rodegas, cal conèixer quin producte o quina destinació tenim, saber què oferim, quines qualitats disposem, què aporta la nostra destinació, quin és el mercat, a quin segment ens adrecem, a quin públic objectiu volem arribar, etc. i serà, doncs, a partir de tota aquesta informació, quan podrem crear una marca turística única que sedueixi al consumidor.

Per aconseguir aquesta seducció, Rodergas parlava del Benefici Emocional Singular (BES) que en les seves paraules això és el que li dona valor, caràcter i identitat a la marca. La marca, doncs, contindrà els atributs positius del producte.

Efectivament, la publicitat i la marca són importants i cal que continguin un component emocional que arribi al consumidor, ha d’explicar i vendre emocions però, per damunt de tot, està el producte i els seus atributs, el seu preu, la seva comunicació i la seva distribució, que són els veritables pilars en la creació d’una marca turística. Sense un producte amb els atributs adequats per a l’usuari en qüestió, ja es poden fer grans campanyes de publicitat i de creació de marques que difícilment aconseguirem notorietat.

Els convidats érem Pedro Jiménez, cap de qualitat i tecnologia de Viatges Iltrida i jo mateixa com a viatgera 2.0 i entesa en turisme.

Podeu treure les vostres pròpies conclusions escoltant l’àudio

L’estudi conclou que els esdeveniments de la UdL tenen un impacte econòmic d’uns dos milions i mig d’euros anuals i que per cada euro invertit de diner públic la ciutat rep 2,5 euros en concepte de despesa dels turistes.

Aquestes dades són importants, per a la ciutat i per a la Universitat de Lleida, ja que posa de relleu la rendibilitat de subvencionar esdeveniments universitaris, doncs el diner invertit reverteix amb escreix al territori.

El sector més afavorit dels esdeveniments impulsats per la UdL és el dels serveis, que rep un 78% dels beneficis gràcies principalment a l’hoteleria i el comerç.

L’objectiu de l’estudi era posar de manifest els beneficis que rep el territori arran dels actes organitzats per la Universitat, més enllà de la transmissió de coneixement i la contribució a la ciència.

La premsa va recollir així la notícia:

• Bondia
  
• Segre
  
• La Mañana
  
• ADN
  

Es una idea original, de acuerdo, pero un poco cursi, en la línea de las de la directora general de turismo Mónica Figuerola (PP) y como siempre, totalmente elitista y sectaria.

En primer lugar las bodegas riojanas presentarán sus vinos, ¿que bodegas? las bodegas industriales, las grandes, las conocidas, las que cuentan algunas de ellas con capital extranjero, pero en cambio, una vez más el Gobierno de la Rioja margina a las bodegas pequeñas, a las de capital riojano, a las que son la inmensa mayoría en estas tierras.

La bodegas (las grandes, las conocidas) se hermanan con tiendas de lujo, de acuerdo, por aquí puedo entender que buscan un público de nivel adquisitivo alto pero ¿hace falta gastarse 120.000 euros en este jolgorio para invitar a tan sólo 2.000 personas?. Nos sale carita la promoción ¿no?

Lo mejor de todo es la frase del final de la noticia en la fiesta (…) aunque de carácter popular, se ha optado por la distribución de invitaciones para garantizar su buen desarrollo. ¿De carácter popular con invitación para 2.000 personas?

Va, que no nos engañen, que de carácter popular esta acción, como tantas otras que organiza Mónica Figuerola, tiene bien poco.

Por lo que se refiere a los costes, los recursos culturales físicos (monumentos, museos, edificios históricos, etc.) se deben preservar porque se degradan, necesitan de un mantenimiento, de restauraciones y esto supone un gasto muy importante para el destino, en cambio, los recursos turísticos creativos se pueden renovar constantemente y no necesitan de costosas infraestructuras para llevar a cabo su actividad. Además el hecho de que con el turismo creativo coincidan la población local y los turistas hace que sea posible aprovechar mejor las infraestructuras del destino. Como ejemplo se puede citar la Fira de Teatre al carrer de Tàrrega, durante cuatro días se llevan a cabo más de un centenar de representaciones teatrales repartidas por toda la ciudad, aprovechando los espacios ya disponibles como institutos, plazas, calles, almacenes, centros cívicos, etc. Se habilita también una zona de acampada en el campo de fútbol con servicio de duchas, W.C., etc. para albergar a todos los turistas que vienen a la ciudad. Tárrega acoge una gran cantidad de turistas durante la Fira sin necesidad de construir infraestructuras que requieren también de un mantenimiento.

Por lo que respecta al espacio, los recursos turísticos creativos se pueden trasladar de un lugar a otro más fácilmente que los recursos culturales tangibles y evitar así la saturación del lugar. Si hay una concentración de recursos culturales turísticos y una presión turística en determinados lugares, es posible ubicar los espacios creativos en zonas menos turísticas de la ciudad para potenciarlas, repartirlos por todo el territorio. De este modo se evita sobrecargar aún más determinadas zonas y se potencian otros lugares del destino. Como ejemplo encontramos las actividades que se llevan a cabo a través de Turisme de Barcelona en el que los 50 espacios disponibles están repartidos por toda la ciudad.

Con el turismo creativo se puede reducir la presión turística sobre los recursos patrimoniales tangibles, por ejemplo organizando visitas nocturnas a museos o organizando otro tipo de actividades diferentes como conciertos, espectáculos de danza, etc.

Asimismo el turismo creativo contribuye a preservar la cultura inmaterial del lugar ya que participa junto con la comunidad local a poner en práctica su creatividad y a menudo basándose en las tradiciones, las costumbres y las formas de vida del lugar. En la comarca del Alt Urgell el turista pueda participar en diferentes actividades relacionadas con los oficios y las costumbres de la región, enseñan a hacer mermeladas, a cocinar platos típicos, a recoger setas, a muñir vacas, etc.

Con este proyecto, los turistas no sólo participan activamente en diferentes actividades durante sus vacaciones sino que conocen de forma más profunda la cultura, la historia, la naturaleza y se implican más con las tradiciones del lugar.

Además con este proyecto también se beneficia la población local ya que contribuye a preservar les métodos tradicionales de cultivo y de elaboración de los productos de la isla de Creta evitando así que caigan en el olvido y se consigue una mayor implicación de la población local con las diferentes actividades turísticas.

Al principio se trataba de realizar actividades pasivas: visitar las bodegas y las cavas, atender a las explicaciones de los responsables sobre la elaboración del vino y del cava y, como máximo, realizar una pequeña cata de los productos que allí se elaboran.

Para conseguir que la estancia de los visitantes sea más larga, más completa y dónde el visitante pueda participar activamente de las actividades turísticas relacionadas con la cultura del vino y del cava, se llevan a cabo otra serie de actividades, tales como:

• Cursos de cata de vino y cava que permite al visitante conocer las diferentes características de estas bebidas (variedades de la uva, aromas y crianzas, métodos de elaboración, etc.).
• Participar en la realización del proceso de elaboración del vino: El turista vendimiará, pisará la uva, verá los efectos de la fermentación del mosto, para acabar llevándose a casa la botella de cava que ha realizado cada uno.

Alrededor del enoturismo han surgido multitud de productos y servicios turísticos para el visitante: alojamientos donde participar en diferentes actividades, restaurantes donde realizar catas con expertos someliers, museos, aulas de divulgación de la cultura del vino y el cava, tiendas especializadas, rutas guiadas con enólogos de reconocido prestigio, etc. Asimismo, el Consorcio de Promoción Turística del Alt Penedès ha editado también una guía con 8 volúmenes que está a la venta sobre las rutas del vino y el cava en esta comarca.