Factors clau per innovar

Els factors clau per innovar són:

  • Cada problema és una oportunitat per a una solució creativa.
  • Pensar i actuar de forma diferent a com s’havia fet fins ara.
  • En un negoci creatiu no es busca només el benefici econòmic sinó que respon a una necessitat personal de portar a terme una idea que dóna valor afegit a la regió.
  • Cal obrir-se a noves idees, innovar contínuament, sorprendre i diferenciar-se de la competència.
  • Combinar coneixements: investigar i experimentar. Es requereix aprendre, estar a l’última.
  • Formació contínua.
  • El treball en equip: cohesió, diversitat, lideratge i compromís.
  • El bagatge de les persones creatives és important per innovar.
  • L’equip de treball ha de tenir llibertat per crear.
  • Crear treballant sense pressió. L’entorn de treball ajuda a la creativitat.
  • Ser petit no és un impediment. Segons Schumpeter les empreses petites són les que més innoven.
  • El marc institucional afavoreix la innovació en el medi rural.
  • Estar obert als canvis i fer dels canvis la raó de ser.

Turisme i desenvolupament comunitari

Com cada 27 de setembre, celebrem el Dia Mundial del Turisme (DMT) amb el propòsit de divulgar i sensibilitzar el valor social, cultural i econòmic del turisme.

“Turisme i desenvolupament comunitari” és el lema escollit per al Dia Mundial del Turisme del 2014. El lema destaca el potencial del turisme per donar oportunitats a nivell local, fent que les persones participin activament en les decisions que poden beneficiar les seves comunitats, amb el turisme com un vehicle del desenvolupament sostenible.

Com a generador de riquesa, està clar que el turisme és un sector fonamental a Catalunya on representa el 12% del PIB i trobem exemples ben propers en algunes comarques del Pirineu, com la Val d’Aran on el turisme suposa més del 39% del PIB o d’altres com l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà que el percentatge supera els 30 punts, però no n’hi ha prou amb donar dades econòmiques ja que el turisme és molt més.

La influència econòmica del turisme està consolidada i això l’obliga a augmentar la seva responsabilitat social, no només s’ha de pensar en els beneficis econòmics que genera el turisme, s’ha d’anar molt més enllà, garantint un desenvolupament turístic sostenible en el què es tingui en compte, a més, la cura pel medi ambient i l’interès social. En aquest sentit, l’atenció a les comunitats amfitriones en la commemoració d’aquest Dia Mundial del Turisme és primordial per evitar problemes com els que estan sortint a la llum els darrers dies a diferents indrets com Barcelona o Venècia.

Sovint l’estereotip al voltant del turisme i de la figura del turista com algú depredador del territori, fa que es creï una opinió desfavorable d’aquesta activitat. El substantiu “turista” acompanyat de l’adjectiu “típic” ens serveix per menysprear aquesta figura. S’està posant de moda referir-nos als “turistes” com algú negatiu, en canvi, ens referim a nosaltres mateixos quan fem turisme com a “viatgers”, al meu gust una mica presumptuós, que denota que el que nosaltres fem com a viatgers és de major qualitat, que estem més experimentats i que som més exigents que el que fan els altres, els que són turistes.

Les persones locals que, d’una forma o d’una altra, es beneficien del turisme, que tenen una relació directa o indirecta amb aquest sector el veuen com quelcom positiu; en canvi, aquells residents que no tenen cap vincle i que han de compartir el “seu espai” amb els turistes sense percebre un benefici directe d’aquesta activitat i, de vegades, patint les seves molèsties, hi estan en contra, per això és important involucrar les comunitats amfitriones en els processos de presa de decisions i, una commemoració com la d’aquest any té més sentit que mai per divulgar i posar en valor el turisme.

Per acabar, des del Grau de Turisme de la Universitat de Lleida tenim l’obligació i així penso que ho fem, de formar futurs professionals del turisme que sàpiguen gestionar l’activitat turística amb criteris sostenibles, pensant en un desenvolupament compatible a llarg termini i basat en la comunitat i el territori, en definitiva, aconseguir que el turisme, a més d’aportar riquesa, sigui un catalitzador de la cohesió social, de la convivència i de la interculturalitat.

En la venda directa hotelera alguna cosa falla

Darrerament he fet reserves d’allotjament en hotels de diferents destinacions (Mallorca, Atenes, Meteora, Ithaca i Nova York) i els millors preus els he trobat amb Booking.com però com que a tots els hotels que he reservat, a la seva pàgina web he vist l’anunci que diu “Millor tarifa disponible a través de la nostra web”, he contactat per telèfon o per mail amb ells directament dient-los “ei, dius que tens la millor tarifa però per booking surt molt més barat, si m’apliques la mateixa tarifa que em dona booking t’ho reservo directament a tu” i la resposta en TOTS els hotels ha estat la mateixa “no, no et puc aplicar la tarifa de booking”.

I jo em pregunto: si dius que ofereixes la millor tarifa a la teva web, per què a través de booking és més barat? Sí, ja ho sé pels cupos… però si contacto directament amb tu i t’ofereixo fer-te la reserva a tu, per què em dius que no i m’envies a booking a qui li hauràs de pagar un, per exemple, 15% de comissió?

En la venda directa hotelera hi ha alguna cosa que falla.

Guilin

De Yangshuo vam anar en autobús a Guilin (per 15 RMB) a 1.40 hora de camí, s’ha d’agafar l’autobús express.

A Guilin ens vam allotjar a l’hotel jing guan ming lou, ens va costar 35 euros sense esmorzar. L’hotel de fàbula, estil xinès, molt xulo i bastant cèntric just davant del llac. Davant del llac cada matí hi havia desenes de xinesos fent tai-chi.

Aquí vam fer una excursió als arrossals de Longji a Ping’an (340 RMB els dos; guia pesat i autocar). Hem vist els bancals d’arròs de l’anomenat Espinada del Drac. Les vistes des de dalt són impressionants, les terraces arriben a 1200 metres d’alçada i tenen més de 700 anys d’antiguitat. Encara que no tocava plantar i per tant no estaven inundades, la vista era increïble.

Hem dinat un arròs fet dins de les canyes de bambú, típic i un parell de plats boníssims, un  molt picant. Malgrat que era molt turístic només ens ha costat als dos 100 RMB per tres plats, aigua i cervesa.

Al vespre vam anar a sopar a Guilin al restaurant The Good Luck Restaurant per 57 RMB però el restaurant no ens va agradar massa.

A Guilin també vam visitar el Turó de la Trompa de l’Elefant, l’entrada costa 40 RMB i no val la pena. El que sí que va ser impressionant la cova de la flauta de jonc, molt xules 90 RMB.

Yangshuo

De Xangai vam agafar un vol a Guilin i allí un taxi (per 230 RMB) ens va portar a Yangshuo a 1 hora de camí.

A Yangshuo ens vam allotjar a l’hotel Huating Holiday Inn (l’habitació honeymoon ens va costar 22 euros sense esmorzar). L’hotel de fàbula, davant de l’estació d’autobusos, cèntric i molt net. Altres opcions és allotjar-se en els hotels del carrer principal peatonal com l’hotel Rosewood Inn o el River view però hi ha massa soroll, assegureu-vos bé que l’habitació no dona directament a aquest carrer perquè no dormireu.

Aquí vam fer un creuer pel riu Li, vas fins a Xingping en autobús des de Yangshuo (14RMB) i aquí vas fins al moll i llogues una barca que et porta a fer un creuret d’una hora o hora i mitja pel riu Li (50 RMB). A l’acabar vam dinar al restaurant del Youth Hostel de Xingping que es diu This Old Place, molt bo per només 50 RMB amb cervessa.

Al vespre vam anar a veure l’espectacle Impression on Sanjie Liu és increïble. No us ho podeu perdre, es pot reservar directament a l’hotel per 150 RMB amb el transport inclòs, per una mica més 170 RMB el lloc on et col·loquen és més bo ja que estàs una mica més amunt i no et perds res.

Turó de la Lluna, una bona pujada t’espera d’uns 800 esglaons, però val la pena. Entrada 15 RMB, val el mateix comprar-lo en una agència de viatges de Yangshuo que en les taquilles de l’entrada. S’hi arriba amb autobús per 4 RMB.

Gran Banyan (un ficus enorme). Entrades  20 RMB. S’hi arriba amb autobús per 4 RMB està entre el turó de la Lluna i Yangshuo.

Sangri-la. Una mena de Portaventura per a xinesos. El paisatge és molt bonic, una volta amb barca per veure presseguers florits, muntanyes de pedra kàrstica i espectacles de ball i cant xinès. 70 RMB, no val la pena. També s’hi arriba en autobús per 5-6 RMB.

Viatge a Xina. Xangai

A finals de març vam marxar dos setmanes a la Xina, concretament Xangai, Guilin, Yangshuo, Hangzhou i Suzhou.

Uns petits consells de llocs a visitar, allotjaments, preus i restaurants a Xangai

Què es pot fer?

  • Visitar els jardins de Yuyuan i el barri ple de botiguetes d’artesania i catxibatxes.
  • Anar fins a l’aeroport en el Shanghai Maglev a 430 km./h (preu 40 RMB)
  • Vistar el Bund (edifici de l’aduana, peace hotel en construcció i mirar des del passeig cap a Pudong).
  • Pudong (Oriental Pearl Tower, Torre Jinmao, Grand Hyatt, Financial Center)
  • Passar entre el Bund i Pudong pel túnnel psicodèlic (45 RMB)
  • Acròbates de Xangai (The Shanghai Acrobatic Troupe en el Shanghai Center Theatre, 150 RMB)
  • Uns altres acròbates entre el cirque du Soleil i els acròbates de Shanghai (Shanghai Circus World, 175RMB)
  • Passejar Nanjing Lu est i oest
  • Museu de Xangai (gratuït)
  • Plaça popular

Allotjament a Xangai

  • Holtel Howard Johnson Business Club Hotel 82 euros la nit, esmorzar inclòs però quin hotel!!!! perfecte
  • Per a pressuposts ajustats el Rayfont Nanpu Hotel, l’hotel està molt bé i net excepte l’esmorzar que deixa molt que desitjar i el restaurant que fa pudor i està brut.

Restaurants a Xangai

  • M of the Bund, restaurant occidental molt pijo i molt car, un primer a compartir i un segon més vi 50 euros
  • 1221, restaurant xinès fantàstic 12 euros amb botella de vi xilè
  • Boles fregides que venen al carrer per tot Xangai (6 boles 0,50 euros)

De compres

  • Nanjing Lu
  • Soterrani del Museu de Ciència i Tecnologia de Xangai. Mercat d’imitacions, no gaire gran (res a veure amb el mercat de la seda) Els preus del que vam comprar: maleta petita Samsonite 18 euros, Samarretes Custo 11 euros/u., cartera Jimmy Choo 6 euros
  • Voltants de Yuyuan (artesania xinesa) Compres: segells de pedra amb el nom marcat, la capsa amb el segell i la tinta 30 RMB; quadre enrotllable amb un dibuix de troncs de bambú 60 RMB; collars de perles (falses, imagino) entre 40 i 100 RMB;

L’enoturisme a Lleida

El proper diumenge 25 d’octubre tindrà lloc als Camps Elisis de Lleida la Primera Festa del Vi que sorgeix a partir de la recent creació de l’Associació de la Ruta del Vi de Lleida.

És una iniciativa que s’ha d’aplaudir, tot i que arriba amb una mica de retard respecte altres regions, però que contribuirà sens dubte a desenvolupar una modalitat turística de qualitat que està en expansió.

L’Assemblea de Regions Vitivinícoles Europees (AREV) defineix l’enoturisme com el gaudi de la potencialitat turística de les zones amb una clara vocació vitivinícola. L’enoturisme es basa en un interès enogastronòmic, però necessàriament s’ha d’acompanyar d’un interès pels aspectes de la producció, la transformació, pels aspectes paisatgístics i arquitectònics i les manifestacions culturals.

Les principals característiques de la demanda són:

  • Per l’enoturisme el vi no és només una beguda, sinó que esdevé un objecte de descoberta i degustació òptim per a compartir amb els amics o la família.
  • Com a argument turístic el vi engloba les característiques d’unicitat i d’especificitat. Unicitat en tant que del consumidor de vi tradicional s’ha deixat pas a la figura de l’afeccionat pseudoexpert no professional, i especificitat perquè el vi correspon a una motivació precisa de descoberta i degustació.
  • Des del moment en que un consumidor de vi es proposa esdevenir un “afeccionat pseudoexpert”, s’interessa per totes les etapes de l’elaboració del vi com si l’hagués produït ell mateix.
  • Els “incondicionals” per als què el vi esdevé una passió, el seu coneixement s’apropa al nivell dels professionals. Així, l’enoturisme constitueix una forma de turisme de plaer que s’apropa al turisme tècnic.
  • Per als professionals del vi l’enoturisme enriqueix els seus coneixements i competències. És una forma de turisme de negocis tècnic.

Per desenvolupar amb èxit l’enoturisme en les nostres contrades, hem de fer cas als gustos de la demanda. No ens hem de limitar a ensenyar les vinyes, els cellers i tastar els vins, cal una oferta més àmplia i més creativa.

És necessari que les empreses i les institucions innovin, oferint productes que permetin una participació activa del turista: Veremar i trepitjar el raïm a la tardor, podar les vinyes a l’hivern, participar en tasts de vins diferents als tradicionals (tasts de vins verticals, maridatges, etc.), participar en tot el procés d’elaboració del vi i endur-se com a souvenir el vi creat per ells mateixos.

La clau està en la satisfacció del turista i en la repetició de la visita, si cada cop que ens visita li oferim una experiència diferent a l’anterior, el nostre èxit està assegurat.