Enviat per: Eva Martín | 14 14UTC abril 14UTC 2013

provant el hootsuite

provant el hootsuite

Enviat per: Eva Martín | 15 15UTC gener 15UTC 2013

En la venda directa hotelera alguna cosa falla

Darrerament he fet reserves d’allotjament en hotels de diferents destinacions (Mallorca, Atenes, Meteora, Ithaca i Nova York) i els millors preus els he trobat amb Booking.com però com que a tots els hotels que he reservat, a la seva pàgina web he vist l’anunci que diu “Millor tarifa disponible a través de la nostra web”, he contactat per telèfon o per mail amb ells directament dient-los “ei, dius que tens la millor tarifa però per booking surt molt més barat, si m’apliques la mateixa tarifa que em dona booking t’ho reservo directament a tu” i la resposta en TOTS els hotels ha estat la mateixa “no, no et puc aplicar la tarifa de booking”.

I jo em pregunto: si dius que ofereixes la millor tarifa a la teva web, per què a través de booking és més barat? Sí, ja ho sé pels cupos… però si contacto directament amb tu i t’ofereixo fer-te la reserva a tu, per què em dius que no i m’envies a booking a qui li hauràs de pagar un, per exemple, 15% de comissió?

En la venda directa hotelera hi ha alguna cosa que falla.

Enviat per: Eva Martín | 8 08UTC maig 08UTC 2010

Guilin

De Yangshuo vam anar en autobús a Guilin (per 15 RMB) a 1.40 hora de camí, s’ha d’agafar l’autobús express.

A Guilin ens vam allotjar a l’hotel jing guan ming lou, ens va costar 35 euros sense esmorzar. L’hotel de fàbula, estil xinès, molt xulo i bastant cèntric just davant del llac. Davant del llac cada matí hi havia desenes de xinesos fent tai-chi.

Aquí vam fer una excursió als arrossals de Longji a Ping’an (340 RMB els dos; guia pesat i autocar). Hem vist els bancals d’arròs de l’anomenat Espinada del Drac. Les vistes des de dalt són impressionants, les terraces arriben a 1200 metres d’alçada i tenen més de 700 anys d’antiguitat. Encara que no tocava plantar i per tant no estaven inundades, la vista era increïble.

Hem dinat un arròs fet dins de les canyes de bambú, típic i un parell de plats boníssims, un  molt picant. Malgrat que era molt turístic només ens ha costat als dos 100 RMB per tres plats, aigua i cervesa.

Al vespre vam anar a sopar a Guilin al restaurant The Good Luck Restaurant per 57 RMB però el restaurant no ens va agradar massa.

A Guilin també vam visitar el Turó de la Trompa de l’Elefant, l’entrada costa 40 RMB i no val la pena. El que sí que va ser impressionant la cova de la flauta de jonc, molt xules 90 RMB.

Enviat per: Eva Martín | 18 18UTC abril 18UTC 2010

Yangshuo

De Xangai vam agafar un vol a Guilin i allí un taxi (per 230 RMB) ens va portar a Yangshuo a 1 hora de camí.

A Yangshuo ens vam allotjar a l’hotel Huating Holiday Inn (l’habitació honeymoon ens va costar 22 euros sense esmorzar). L’hotel de fàbula, davant de l’estació d’autobusos, cèntric i molt net. Altres opcions és allotjar-se en els hotels del carrer principal peatonal com l’hotel Rosewood Inn o el River view però hi ha massa soroll, assegureu-vos bé que l’habitació no dona directament a aquest carrer perquè no dormireu.

Aquí vam fer un creuer pel riu Li, vas fins a Xingping en autobús des de Yangshuo (14RMB) i aquí vas fins al moll i llogues una barca que et porta a fer un creuret d’una hora o hora i mitja pel riu Li (50 RMB). A l’acabar vam dinar al restaurant del Youth Hostel de Xingping que es diu This Old Place, molt bo per només 50 RMB amb cervessa.

Al vespre vam anar a veure l’espectacle Impression on Sanjie Liu és increïble. No us ho podeu perdre, es pot reservar directament a l’hotel per 150 RMB amb el transport inclòs, per una mica més 170 RMB el lloc on et col·loquen és més bo ja que estàs una mica més amunt i no et perds res.

Turó de la Lluna, una bona pujada t’espera d’uns 800 esglaons, però val la pena. Entrada 15 RMB, val el mateix comprar-lo en una agència de viatges de Yangshuo que en les taquilles de l’entrada. S’hi arriba amb autobús per 4 RMB.

Gran Banyan (un ficus enorme). Entrades  20 RMB. S’hi arriba amb autobús per 4 RMB està entre el turó de la Lluna i Yangshuo.

Sangri-la. Una mena de Portaventura per a xinesos. El paisatge és molt bonic, una volta amb barca per veure presseguers florits, muntanyes de pedra kàrstica i espectacles de ball i cant xinès. 70 RMB, no val la pena. També s’hi arriba en autobús per 5-6 RMB.

Enviat per: Eva Martín | 18 18UTC abril 18UTC 2010

Viatge a Xina. Xangai

A finals de març vam marxar dos setmanes a la Xina, concretament Xangai, Guilin, Yangshuo, Hangzhou i Suzhou.

Uns petits consells de llocs a visitar, allotjaments, preus i restaurants a Xangai

Què es pot fer?

  • Visitar els jardins de Yuyuan i el barri ple de botiguetes d’artesania i catxibatxes.
  • Anar fins a l’aeroport en el Shanghai Maglev a 430 km./h (preu 40 RMB)
  • Vistar el Bund (edifici de l’aduana, peace hotel en construcció i mirar des del passeig cap a Pudong).
  • Pudong (Oriental Pearl Tower, Torre Jinmao, Grand Hyatt, Financial Center)
  • Passar entre el Bund i Pudong pel túnnel psicodèlic (45 RMB)
  • Acròbates de Xangai (The Shanghai Acrobatic Troupe en el Shanghai Center Theatre, 150 RMB)
  • Uns altres acròbates entre el cirque du Soleil i els acròbates de Shanghai (Shanghai Circus World, 175RMB)
  • Passejar Nanjing Lu est i oest
  • Museu de Xangai (gratuït)
  • Plaça popular

Allotjament a Xangai

  • Holtel Howard Johnson Business Club Hotel 82 euros la nit, esmorzar inclòs però quin hotel!!!! perfecte
  • Per a pressuposts ajustats el Rayfont Nanpu Hotel, l’hotel està molt bé i net excepte l’esmorzar que deixa molt que desitjar i el restaurant que fa pudor i està brut.

Restaurants a Xangai

  • M of the Bund, restaurant occidental molt pijo i molt car, un primer a compartir i un segon més vi 50 euros
  • 1221, restaurant xinès fantàstic 12 euros amb botella de vi xilè
  • Boles fregides que venen al carrer per tot Xangai (6 boles 0,50 euros)

De compres

  • Nanjing Lu
  • Soterrani del Museu de Ciència i Tecnologia de Xangai. Mercat d’imitacions, no gaire gran (res a veure amb el mercat de la seda) Els preus del que vam comprar: maleta petita Samsonite 18 euros, Samarretes Custo 11 euros/u., cartera Jimmy Choo 6 euros
  • Voltants de Yuyuan (artesania xinesa) Compres: segells de pedra amb el nom marcat, la capsa amb el segell i la tinta 30 RMB; quadre enrotllable amb un dibuix de troncs de bambú 60 RMB; collars de perles (falses, imagino) entre 40 i 100 RMB;
Enviat per: Eva Martín | 24 24UTC octubre 24UTC 2009

L’enoturisme a Lleida

El proper diumenge 25 d’octubre tindrà lloc als Camps Elisis de Lleida la Primera Festa del Vi que sorgeix a partir de la recent creació de l’Associació de la Ruta del Vi de Lleida.

És una iniciativa que s’ha d’aplaudir, tot i que arriba amb una mica de retard respecte altres regions, però que contribuirà sens dubte a desenvolupar una modalitat turística de qualitat que està en expansió.

L’Assemblea de Regions Vitivinícoles Europees (AREV) defineix l’enoturisme com el gaudi de la potencialitat turística de les zones amb una clara vocació vitivinícola. L’enoturisme es basa en un interès enogastronòmic, però necessàriament s’ha d’acompanyar d’un interès pels aspectes de la producció, la transformació, pels aspectes paisatgístics i arquitectònics i les manifestacions culturals.

Les principals característiques de la demanda són:

  • Per l’enoturisme el vi no és només una beguda, sinó que esdevé un objecte de descoberta i degustació òptim per a compartir amb els amics o la família.
  • Com a argument turístic el vi engloba les característiques d’unicitat i d’especificitat. Unicitat en tant que del consumidor de vi tradicional s’ha deixat pas a la figura de l’afeccionat pseudoexpert no professional, i especificitat perquè el vi correspon a una motivació precisa de descoberta i degustació.
  • Des del moment en que un consumidor de vi es proposa esdevenir un “afeccionat pseudoexpert”, s’interessa per totes les etapes de l’elaboració del vi com si l’hagués produït ell mateix.
  • Els “incondicionals” per als què el vi esdevé una passió, el seu coneixement s’apropa al nivell dels professionals. Així, l’enoturisme constitueix una forma de turisme de plaer que s’apropa al turisme tècnic.
  • Per als professionals del vi l’enoturisme enriqueix els seus coneixements i competències. És una forma de turisme de negocis tècnic.

Per desenvolupar amb èxit l’enoturisme en les nostres contrades, hem de fer cas als gustos de la demanda. No ens hem de limitar a ensenyar les vinyes, els cellers i tastar els vins, cal una oferta més àmplia i més creativa.

És necessari que les empreses i les institucions innovin, oferint productes que permetin una participació activa del turista: Veremar i trepitjar el raïm a la tardor, podar les vinyes a l’hivern, participar en tasts de vins diferents als tradicionals (tasts de vins verticals, maridatges, etc.), participar en tot el procés d’elaboració del vi i endur-se com a souvenir el vi creat per ells mateixos.

La clau està en la satisfacció del turista i en la repetició de la visita, si cada cop que ens visita li oferim una experiència diferent a l’anterior, el nostre èxit està assegurat.

Enviat per: Eva Martín | 4 04UTC octubre 04UTC 2009

De Beneficis Emocionals Singulars (BES)

Quan es crea una marca, sovint es dediquen molts esforços en dissenyar un anagrama amb una imatge atractiva i una grafia concreta, en combinar uns colors i no uns altres, en posar un nom o uns símbols determinats, és a dir, es busca una identitat visual que representi el producte però no s’ha d’oblidar el que realment és important: dotar de contingut aquesta marca tot extraient els atributs del producte com ara la seva singularitat, la seva identitat i el seu caràcter.

En turisme, hi ha molta oferta similar i molta competència, per això és necessari que darrera de la marca hi hagi alguna cosa més que el disseny d’un simple logotip, ha d’haver un producte turístic que aporti diferenciació i singularitat respecte dels competidors, ser diferents, únics i insubstituïbles és el que aportarà a la destinació la notorietat suficient per sobresortir-ne. En resum, el repte de qualsevol destinació és buscar la singularitat, la clau de l’èxit és trobar la novetat que ens faci diferents respecte la competència.

Per això, tal i com apuntava en unes jornades de publicita turística Robert Rodegas, cal conèixer quin producte o quina destinació tenim, saber què oferim, quines qualitats disposem, què aporta la nostra destinació, quin és el mercat, a quin segment ens adrecem, a quin públic objectiu volem arribar, etc. i serà, doncs, a partir de tota aquesta informació, quan podrem crear una marca turística única que sedueixi al consumidor.

Per aconseguir aquesta seducció, Rodergas parlava del Benefici Emocional Singular (BES) que en les seves paraules això és el que li dona valor, caràcter i identitat a la marca. La marca, doncs, contindrà els atributs positius del producte.

Efectivament, la publicitat i la marca són importants i cal que continguin un component emocional que arribi al consumidor, ha d’explicar i vendre emocions però, per damunt de tot, està el producte i els seus atributs, el seu preu, la seva comunicació i la seva distribució, que són els veritables pilars en la creació d’una marca turística. Sense un producte amb els atributs adequats per a l’usuari en qüestió, ja es poden fer grans campanyes de publicitat i de creació de marques que difícilment aconseguirem notorietat.

Enviat per: Eva Martín | 7 07UTC agost 07UTC 2009

Amenities de bany als hotels

Les amenities són aquells articles de neteja personal que es troben als banys dels hotels com a cortesia als seus clients. Per regla general, la pastilla de sabó sempre hi és present, però hi ha hotels que ofereixen un autèntic arsenal d’articles com ara xampú, gel, crema d’afaitar, crema hidratant, colònia, esponja, pinte, raspall i pasta de dents, sabatilles, mocadors de paper i un llarg etcètera.

Aquests articles suposen uns costos per a l’hotel però es veuen recompensats per la satisfacció del client, de tota manera, cada cop són més els hotels que posen dispensadors de gel, de sabó de mans i de xampú d’una banda, per estalviar ja que són més econòmics, però també per consciència ecològica.

Mentrestant, nosaltres continuarem augmentant la col·lecció http://picasaweb.google.com/evamartin/Amenities#

Enviat per: Eva Martín | 18 18UTC juliol 18UTC 2009

Reserves de darrer minut

Segons un estudi de l’Associació Catalana d’Agències de Viatges els catalans viatjaran un 20% menys, reservaran les seves vacances al darrer minut i la seva estada serà uns 3 dies més curta que en anys anteriors.

Aquest estudi també afirma que encara som molt fidels a la nostra agència de viatges tradicionals però augmenten les compres de paquets per internet, en aquest darrer cas es prioritza el preu sobre els serveis.

Enviat per: Eva Martín | 7 07UTC juny 07UTC 2009

La Llotja de Lleida

A finals del 2009 està prevista la inauguració del futur Teatre-Palau de Congressos de Lleida, la Llotja.

En el seu moment es va dur a terme un procediment concursal per al projecte de construcció del Palau de Congressos de Lleida. Al concurs es van presentar 7 projectes de diferents gabinets d’arquitectes amb pressuposts que anaven des dels 20 fins als 27 milions d’euros. Finalment es va concedir el projecte al gabinet holandès Mecanoo per 24,6 milions d’euros.

Per a la posada en marxa del projecte es calcula que hi haurà uns costos de màrqueting del projecte, assessorament jurídic, projectes de participació socials i altres accions. Finalment i segons dades de l’Ajuntament de Lleida del mes de febrer de 2007, indicaven que entre les despeses concursals, la construcció de l’edifici, la urbanització de la zona i la posada en marxa del projecte caldria fer una inversió de 49,5 milions d’euros (palau de congressos, pàrquing, urbanització, mobiliari i equipament).

Jon Ortuzar, secretari general de l’Associació de Palaus de Congressos d’Espanya (APCE) afirma que abans es diferenciava a les ciutats el fet de tenir un palau de congressos i ara, el que les diferencia és el no tenir-lo.

Crec que sí, que realment Lleida necessita d’un Palau de Congressos si es vol posicionar com a ciutat de negocis, que ja era hora que aquesta ciutat comptés amb un equipament d’aquestes característiques però… calia una obra tan faraònica?

Older Posts »

Categories

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 162 other followers